Roda de les Lletres de Ponent, Escriptores i Escriptors

Emili Baldellou proposa un replantejament del gènere teatral, mitjançant un debat obert a partir de la pregunta “Per què el teatre no és literatura?”.

viu a Lleida entre la literatura, el periodisme i la sociologia. El 2007 va guanyar el Xè Premi Sant Just Desvern de Narrativa amb El motiu original (ed. Proa), un recull de personatges entrelligats i propers moguts per la necessitat i l'atzar. Potser inspirat per aquesta mateixa lògica, i sempre disposat a nous reptes, va crear la seva pàgina web: www.altercat.net. En aquest aparador virtual hi penja detalls onírics, articles i sobretot contes, càpsules literàries adreçades bàsicament a un públic adult. Actualment també col•labora amb mitjans de comunicació com el dominical Lectura, la Directa, Timeout o Enderrock amb narracions, reportatges, entrevistes i opinió.

és autor d'un centenar de llibres de temàtica diversa: recerca etnogràfica, història, novel•la i poesia. Autor de la sèrie “Fets, costums i llegendes”, que recull en 32 volums la cultura popular de Lleida. Autor d’obres tan importants com el Calendari tradicional de les terres de Lleida, publicat l’any 2002, i 500 històries i llegendes de les terres de Lleida, publicat l'any 2004. Com a reconeixement a la seva obra se li ha concedit el Premi Jaume I d'Actuació Cívica Catalana el 1992, la Creu de Sant Jordi l’any 2001, i el Premi Internacional Pica d’Estats a la Trajectòria l’any 2002.

jove escriptora lleidatana. Amb només 15 anys, el passat Sant Jordi de 2009, va publicar el seu primer llibre "Les Històries de LABEPRA" (Arola Editors), dirigit al públic infantil i juvenil. Escrit en estil narrativa, demostra la gran capacitat de creativitat i imaginació
que té, al introduir-nos en un món fantasiós i màgic. Totes les il·lustracions han
estat dibuixades per ella mateixa.
Aficionada a la lectura, la pintura i la música, toca el piano des de ben petita.
Actualment ja ha escrit el segon llibre "Les Històries de LABEPRA i l'espasa negra", que es publicarà en breu.

fou catedràtic de batxillerat a l’Institut Joan Oró. Des de 1987, però, exerceix com a inspector d’educació. Afirma que entre les seves passions hi ha la literatura, especialment la poesia. És autor dels poemaris: Un adulat desig (1986), Rambla de tardor (1991), Tir al blanc (1992), Molinet de vent (1996), Sine cupiditate (2002) i Ombra de roure (2006). A més de la poesia, Josep Borrell ha cultivat també la crítica literària, la historiografia literària de Lleida i és articulista de premsa. Uns dels temes recurrents en la seva lírica són el pas del temps i l'amor, lligats sempre al record, l’enyorança i, sobretot, la mort.

de professió pagès. Publicà el seu primer llibre, Fets i gent de la baronia d’Ogern i la Salsa l’any 2000; Misteris i sentiments, La bola màgica —menció especial IX Premi de Narrativa Infantil Ciutat d’Eivissa— i El medalló indi —menció especial XXIII Nit Literària Andorrana Premi Laurèdia— l’any 2001; el llibre de poesia Paraules d’amor l’any 2002; l’any 2004 la seva primera novel•la L’últim nivell; el 2006 Pàgines de poble, guanyador del Premi Sant Carles Borromeu XXVIII Nit Literària Andorrana; el 2007 La increïble Cristina –menció especial al V Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil. Ha guanyat també el premi Pirineu de narració literària 2005 i altres concursos literaris.

és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega, ciutat on viu des de 1989. Ha publicat Introibo, obra guanyadora del I Premi Ramon Roca Boncompte de novel•la, i Malanyeu, imatges i
mots, estudi dialectològic i toponímic d’una zona de l’Alt Berguedà.

professora especialista en Pedagogia Terapèutica i humanista. Autora dels Contes de la Lluna: La maleta màgica (2007) i Tots som àngels (2008), Nosaltres i la diabetes (2008: nivell 1; 2005: nivell 2), A la orilla de mis mares (2008) i La mujer siempre viva (2008). Aquest darrer conte ha estat elegit a Ceuta per a fomentar la lectura en els centres educatius. També ha estat la guanyadora del segon premi Balcó poètic de la Casa d’Andalusia de Lleida (2008).

En escriure viatges mentre la ment somia, ja que contes, relats i poemes ens transporten a móns coneguts i d'altres per descobrir. El món dels nens i de les nenes perfilen i acompanyen la meva obra. Per saber-ne més, podeu consultar el blog http://lacarrera-arre.blogspot.com/ .

llicenciada en filologia catalana i professora de llengua i literatura a l'educació secundària. Presidenta de l'Associació Lleidatana Pro Lactància Materna (Alleta). Autora del llibre de poemes Delits d'infant (Pagès, 2004), traduït el 2005 com a Pequeñas delicias, així com dels contes "Sóc un peix" i "Jo també", publicats a Contes de quatre cantons (Ob Stare, 2007) el recull dels relats finalistes del I Concurs de contes sobre lactància i criança, organitzat per la Federació Catalana de grups de suport a l'alletament. <

és poeta, narradora i articulista. Ha publicat vuit novel•les (dues traduïdes al castellà: Laberints de seda, El turó de les forques, La dama del glaç (conté Embrió humà ultracongelat i Pel camí de l’arbre de la vida), La capellana, Francina i la providència, Sóc l’Iris i Hereus i brodadores (2008).

Ha publicat nombrosos poemaris recollits en el volum Ancorada en la boira. Obra poètica 1953-1993 i posteriorment, Cartes descloses, Rèquiem per a una poeta, El ble i la llum, Cauen instants, Roses de sang i A la vora de l’aigua (2008). Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’alemany, anglès, castellà i rus.
Antologada en nombroses antologies. És doctora en Farmàcia.

escriptor. Ha publicat uns quants llibres dels gèneres més diversos, però és bàsicament en el teatre i en la novel•la on reconeix trobar-se més a gust. Dins el camp de l’escriptura teatral ha publicat el monòleg Màrius Torres, l’última rosa (1992), el drama Degotalls (Premi les Talúries, 1995) i la farsa No hi ha pany que tanqui (2001). Així mateix, destaquem la novel•la històrica El llarg camí de l’alba (1999), La llavor dels somnis (accèssit al Premi de Novel•la Breu Ciutat de Mollerussa de l’any 2001) i la novel•la policíaca L’estel de cinc puntes (2002). També té força experiència en el camp de la pedagogia de l'escriptura.

llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència com a professora a l’IES Pius Font i Quer de Manresa i al Francesc Ribalta de Solsona (ciutat on viu des de l’any 1986). Ha publicat la novel•la Ningú en té la culpa? (2001), on descriu l’ambient de l’ensenyament secundari actual, i el recull de relats Crónicas de este mundo (2002). L’any 2005 va publicar la novel•la Cacics i menestrals, sobre l'arribada de la llum a Solsona. Les seves darreres obres són Ene/amigues (2005), diferents retrats femenins en clau d'humor; Diagnóstico: invalidez. Diario de mi fibromialgia y mi fatiga crónica (2006) i Senyores Solsonines (2008).

és autor en català i en esperanto. Ha publicat diverses narracions incloses al llibre Carnestoltes (2003). Té publicada una novel•la amb protagonistes de 16-18 anys titulada L’enigma de l’arany@ (2000), basada en missatges de correu electrònic, la qual ha aparegut posteriorment en castellà amb el títol El enigma de Dulwig (2007). El manuscrit de Jules Verne (2006) és la seva novel•la juvenil més recent, on la intriga gira a l'entorn de la desaparició de l'últim manuscrit de Jules Verne.

és llicenciat en filologia hispànica i professor de llengua i literatura castellanes. L'any 1997 va publicar el seu primer llibre de poemes, Ida y vuelta (Pre-Textos). El 2003 va guanyar el premi de poesia Gerardo Diego amb El tiempo de los árboles (Pre-Textos, 2004). L'any 2008 va debutar en l'àmbit de la literatura catalana amb Tots els camins del vespre (Pagès editors), títol amb el qual va obtenir el premi Maria Mercè Marçal. Ha participat en diverses antologies i ha col•laborat en diferents publicacions. El seu últim llibre de poemes porta per títol Quietud (Pre-Textos, 2009).

va exercir durant trenta anys de professor de literatura espanyola a l’Institut Màrius Torres. La seva obra poètica és extensa. Les seves darreres publicacions són: Fuga del mil•lenni (2000), Narcís i l’altre (Premi Miquel de Palol, 2001) i Terra cansada (Premi de la Crítica Catalana de la Poesia, 2004 i Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, 2005). També ha escrit teatre, Camí de mort (1979), i assaig, Quadern de tres estius (1986) i Desde la foscor. Un dietari dels anys 60 (2007). L’any 2004 va publicar Lluna d’estiu. Obra poètica III i el 2006 La nit en el record. Obra poètica II. Proposa a l’alumnat dels instituts una lectura i reflexió sobre la tasca poètica, i sobre la seva pròpia obra.

llicenciada en humanitats i amb estudis de filologia àrab i ciències polítiques. Viatgera incansable, el seu interès per la llengua i la cultura àrab l’ha portada a viure en ciutats com el Caire, Tunis i Fes. L’octubre de 2003 emprèn un viatge en solitari a l’Iraq de postguerra. D’aquest viatge neix la seva novel•la Mentre l’Iraq dormia, publicada a finals de l’any 2004 i traduïda el 2005 amb el títol Cuando Irak dormía. Actualment, es dedica al món de l'edició.

cursà el batxillerat al seu poble natal. Posteriorment, se’n va anar a treballar a Barcelona. Allí va cantar dos anys al cor Al•leluia amb el mestre Gispert, i en una colla de recitals al costat d’Els Setze Jutges. La seva vocació pel cant l’ha compaginat amb la pintura i la literatura. Des de fa temps resideix al seu poble. Ha publicat La Golarda (1991) i El jardí de la boira (1994), ambdós dins la sèrie “Estudis Castellnouencs”, a més
de les narracions Les bigues mestres (1999), El clot de l’aigua (2002), Pas de pardal (2004) i Perfum d’alfàbrega (2004). Darrerament ha publicat Soca d’olivera (2007), Els arbres perduts (2008) i Des de la plana verda. Històries de la vida pagesa (2008).

proposa, en primer lloc, una presentació personal, especificant els motius que l’han impulsat a escriure i altres referències sobre la seva vocació literària. També sobre el perquè i el significat de l’ús d’un pseudònim per firmar els seus escrits, la qual cosa correspon, segons les seves pròpies paraules, “a un bandoler de les terres de Lleida”.
Després, i un cop fet això, passarem a una introducció de la seva obra Crònica passional de Catalunya. És també l’autor d’Hotel Califòrnia (2002) i de la Història mundial de Lleida (2007).

és llicenciada en filologia francesa per la Universitat de Lleida. Confessa que li agrada la literatura fantàstica, especialment la dels autors francesos; es considera determinista i per això l’atzar apareix a les seves novel•les.

Després del seu primer llibre, Els perills de ser dona (Premi les Talúries, 1991), ha publicat Treure la pols (1995), Perdré la memòria (1997) i Sonata per a homes (1997). El seu darrer llibre és Fruits prohibits (2002).

ha publicat els llibres de poesia: Tríada cordial i Nova tríada cordial (Garsineu). Ha recopilat i editat el Viatge a
Terra Santa, Egipte i Turquia de Joaquim-Diego Ballester, Mareselva (Pagès Editors) i La cuina de l’hotel de l’estació de Lleida (Garsineu). La darrera obra publicada és Aterrizajes (2003). Dirigeix la col•lecció de poesia bilingüe Afores 22.

és llicenciat en filologia i professor de llengua catalana i literatura. Va guanyar el premi Les Talúries 1999 amb el recull de contes Les altes balconades i el Premi Manuel de Pedrolo 2001 pel conte En Vladímir torna a casa. L'any 2004 va rebre el Premi de Narrativa Lleida pel projecte de novel•la L'última badia, pendent de publicació, i l'any 2008 va quedar finalista del Pere Calders de Narrativa amb la novel·la Lligall trobat a la Cabana.

És llicenciat en filologia hispànica. Ha exercit de lector d’espanyol i de català a la Universitat de la Guajira (Riohacha, Colòmbia), a la Universitat Hankuk d’Estudis Estrangers (Seül, Corea del Sud), a la Universitat de Provença (Ais de Provença, França), a la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, Estats Units) i, actualment, desenvolupa aquesta tasca a la Universitat de Lleida. Ha publicat els llibres Ziga fins a Corea del Sud (premi de prosa les Talúries, 2005), Festival. 11 cuiners joves de Lleida(premi Gourmand 2007) i la sèrie de reportatges "Territori Lleida", apareguts al diari Segre, (premi Pica d’Estats 2009).

vinculat també a la Franja de Ponent on ha desenvolupat la seva tasca com a professor a Fraga. La seva obra ha rebut diversos guardons: Premi de contes i narracions de la Nit Literària Andorrana 1990 per les narracions curtes: Tristaina... un somni? i el Premi Guillem Nicolau 1999 amb l’obra de poesia Reculls d’incerta vida. D’altra banda, ha publicat dues novel•les: Joan Majoles (1994) i Crònica d’un crepuscle (2000). La seva obra més recent, Memòria d'exilis i retorns (Pagès Editors, 2008), es situa dins la narrativa històrica.

és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Ciutat de Balaguer i director de la companyia de teatre Crisi Perpètua. El tema sobre el qual centra el seu interès, a part de la literatura catalana i la creació literària en general, és el teatre. És autor d’Un accident domèstic (1984); La festa (1985); Tirant lo Tirant (1994); Marta Marta (1998); Segon protocol (2000), escrit a semblança d’El llibre de les bèsties de Ramon Llull; i L’amor és més fort (2001). L’any 2006 publicà El dietari del Contini.

defineix llegir i escriure “com dues activitats tan necessàries i habituals com menjar i beure”. Ha estat col•laboradora en revistes i actualment és articulista a La Manyana. La seva pràctica literària també comprèn altres camins, com ara l’assaig biogràfic: Josep Estadella i Arnó, poeta de Lleida (1979), Samuel Gili Gaya. Notes per a una bibliografia (1976) i Lleidatans il•lustres (1995). A més, cal destacar el seu estudi del folklore dels Països Catalans i especialment dels Pirineus: Les cançons de pandero o de tambor (1997) o La vella dorment i altres històries (1993), mereixedor del Premi Humbert Torres (1994). Darrerament ha publicat Líriques del silenci. La cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria Mercè Marçal (2001), La mirada encantada (2005) i Foc d’encenalls (2007).

considera que així com per explorar el món exterior disposem dels sentits, pels intríngulis de la interioritat de les persones, l’escriptura és l’instrument més adequat. Li agrada conrear els viatges, l’escriptura i la lectura, que és una altra manera de viatjar. Escriure és una activitat laboriosa i artesanal. Finalista l’any 1992 del Premi de Novel•la Breu Ciutat de Mollerussa, amb Ninots de baquelita. Va guanyar el Premi les Talúries amb Relats personimals l’any 1993.
És també autor d’Els casos de l’inspector Quetarresto i Deu robins de foc.

Llicenciat en Sociologia i doctorant en Història. Exerceix de professor de secundària. En l’àmbit de l’assaig ha publicat les obres Algèria viurà! França i la guerra per la independència algeriana (1954-1962); La tempestuosa
mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània, que obtingué el premi d’assaig Abu Bakr; i Un món en blau i grana. El Barça d’Eric Castel que li va valer el premi Rovelló. Àvid lector, des de ben petit, de novel•les negres, en arribar a la trentena va gosar escriure’n una: Tots els camins porten a Romania, el primer cas del detectiu lleidatà Rafel Rovira, premi de novel•la curta Manuel Cerqueda de la Nit Literària Andorrana.

és dramaturg, escenògraf, il•lustrador. Creador i professor de l'Escola de Titelles de l'Institut del Teatre. Creador i Director Artístic del Centre de Titelles de Lleida. Autor de: Potser Somies, Linus?, Tu i jo de què ens coneixem? i també de diverses peces dramàtiques, totes estrenades, encara que tan sols publicades, fins el moment, les corresponents a les adaptacions de novel•les i rondalles com són:
Hamelin; En Patufet; La Jana i els 3 óssos; Vola, Peter Pan; Gulliver al país de Lil•liput i, en propera aparició, Mowgli, l'infant de la jungla.

viatger del món, amant de la comunicació escrita, pretén divulgar totes les seves experiències amb publicacions a través de blogs a internet, documentals audiovisuals i fotografia. Va publicar el llibre Diario en bicicleta l’any 2006. 
Actual guanyador del premi de fotografia Òscar Ribes, és col·laborador amb Obra Social d’Ibercaja i el Col·legi de Periodistes en un projecte sobre el medi comunicatiu dels blogs a internet. Té com a objectiu difondre les seves vivències a partir del món de la comunicació i apropar la gent a l’àmbit de les lletres per poder expressar-se en un entorn tecnològic com l’actual. El seu espai a internet és www.jordivarela.spaces.live.com

fou guanyador l’any 1986 del Premi d’assaig Josep Vallverdú amb L’oració dels perduts, primer volum de la sèrie Les rutes de Ponent formada per: El país de les pomes (1988); La porta del cel (1989); El centre del món (1990), i La ciutat de l’oblit (1998), la seva obra més emblemàtica. Ha estat col•laborador en diverses tertúlies radiofòniques, sobretot a Catalunya Ràdio, i columnista durant deu anys seguits a la premsa. Els seus temes preferents són la literatura de viatges, la relació entre literatura i periodisme (l’articulisme de premsa), els itineraris literaris per les terres de Ponent i els episodis històrics i anecdòtics de les comarques lleidatanes.

és arxiver i arqueòleg (a estones). Obra literària: La selva moral (Edicions de la Magrana, 1993); Els quatre pilans (Edicions de la Magrana, 1998); Les ànimes sordes (Edicions de la Magrana, 2000); Obaga (Edicions de la Magrana, 2003), traduïda al francès i al castellà; L’any dels francs (Editorial Columna, 2003), Premi Nèstor Luján; Blau de Prússia (Editorial Columna, 2006), Premi Carlemany, traduïda al castellà i en procés de traducció a l’italià. Ha escrit també el llibret per a una òpera: El somni de Carlemany.